Poble i silenci
nit que desvetlla somnis
crits, roncs i enveges.
Fugaç estrella
un desig impossible
que al cel pintava.
Bola rodona
a la mà de la Verge
els corcs pasturen.
Els contrabandistes
Dur camí nostre
cel sense cap estrella
ruta, silenci.
Glops de silenci
tot el poble a les fosques.
Dorm el Pamano
L'aigua es revolta
de la mort portadora.
Canta el Pamano.
Veus cantarines
de la mort portadores.
Plora el Pamano.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
dimecres, 2 de gener del 2008
Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 10
Encatifaven
el poble sense presses
volves cansades.
Volves cansades
ballaven sense pressa,
encatifaven.
La neu cansada
encatifava el poble,
ben trista i freda.
Tot és silenci
la neu emblanquinava
totes les coses.
El monestir ample,
la vida sepultada:
bufades d’aire.
La vida amarga
amb tan llargues esperes
tristors al poble.
Tots a les fosques
als refugiats dóna
sopa calenta.
Nenes callades
molta por als ulls i amb trenes.
Por dalt les golfes
Durs ulls lluïa
la senyora Ventura
per la mortalla.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
el poble sense presses
volves cansades.
Volves cansades
ballaven sense pressa,
encatifaven.
La neu cansada
encatifava el poble,
ben trista i freda.
Tot és silenci
la neu emblanquinava
totes les coses.
El monestir ample,
la vida sepultada:
bufades d’aire.
La vida amarga
amb tan llargues esperes
tristors al poble.
Tots a les fosques
als refugiats dóna
sopa calenta.
Nenes callades
molta por als ulls i amb trenes.
Por dalt les golfes
Durs ulls lluïa
la senyora Ventura
per la mortalla.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 9
Oriol Fontelles
La teva vida
cap dins aquella capsa:
és ben guardada.
Infants de Torena
Els nens que ploren
en la nit estrellada
somnien l’alba.
Oriol, un maqui
Jo, solitari,
la foscor m’acompanya.
Lluna glaçada
I sense anar-se’n
arribava en silenci,
la melangia.
Madona Rosa
noia tan jove i mare,
vida trencada
La teva cara
infon llum a la sala.
Bellesa clara.
Al cel reganava
de la mort portadora,
nit estelada.
La carta de la Pilar
Al foc cremaven
memòries ingrates:
la teva carta
Des de Pedralbes
Puntets caminen
carretejant les vides
a les espatlles
Filla de l’Oriol
La mà tan blanca
només perquè és la teva
em sembla bella
La feixa d’en Sebastià
Foscor a la Feixa
en Joanet Ventura
els horrors plora.
Enlluernada
per la tarda indecisa,
la tarda freda.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
La teva vida
cap dins aquella capsa:
és ben guardada.
Infants de Torena
Els nens que ploren
en la nit estrellada
somnien l’alba.
Oriol, un maqui
Jo, solitari,
la foscor m’acompanya.
Lluna glaçada
I sense anar-se’n
arribava en silenci,
la melangia.
Madona Rosa
noia tan jove i mare,
vida trencada
La teva cara
infon llum a la sala.
Bellesa clara.
Al cel reganava
de la mort portadora,
nit estelada.
La carta de la Pilar
Al foc cremaven
memòries ingrates:
la teva carta
Des de Pedralbes
Puntets caminen
carretejant les vides
a les espatlles
Filla de l’Oriol
La mà tan blanca
només perquè és la teva
em sembla bella
La feixa d’en Sebastià
Foscor a la Feixa
en Joanet Ventura
els horrors plora.
Enlluernada
per la tarda indecisa,
la tarda freda.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
dimarts, 27 de novembre del 2007
Haikús col·lectius sobre Les veus del Pamano, lliçó 8
Un ramell duia
de flors acolorides
ben garbellades.
Blau intensíssim
d'un color groc de vida:
pensaments nostres.
Flors garbellades
tristes i acolorides:
delicadesa.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
de flors acolorides
ben garbellades.
Blau intensíssim
d'un color groc de vida:
pensaments nostres.
Flors garbellades
tristes i acolorides:
delicadesa.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Els primers haikús del curs inspirats en les Veus del Pamano
Haikú 1
Sense parar-se
lentament avançava
el vell rellotge.
Haikú 2
Per les escletxes
silenciosa entres
lluna glaçada.
Haikú 3
Tots recordaven
quan els morts per la guerra
al cor guardaven
Haikú 4
Trenquem les armes
ells no volien guerres
pau somiaven
Haikú 5
Dues llampades
van ferir la nit negra:
fredor i silenci
Haikú 6
La meva carta
és la llum d’una estrella
que potser és morta.
Haikú 7
Rellotge noble
que als estadants recordes
que el temps no torna.
Haikú 8
Llum d’una estrella,
quan als teus ulls arriba
potser ja és morta.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Sense parar-se
lentament avançava
el vell rellotge.
Haikú 2
Per les escletxes
silenciosa entres
lluna glaçada.
Haikú 3
Tots recordaven
quan els morts per la guerra
al cor guardaven
Haikú 4
Trenquem les armes
ells no volien guerres
pau somiaven
Haikú 5
Dues llampades
van ferir la nit negra:
fredor i silenci
Haikú 6
La meva carta
és la llum d’una estrella
que potser és morta.
Haikú 7
Rellotge noble
que als estadants recordes
que el temps no torna.
Haikú 8
Llum d’una estrella,
quan als teus ulls arriba
potser ja és morta.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
