Un ramell duia
de flors acolorides
ben garbellades.
Blau intensíssim
d'un color groc de vida:
pensaments nostres.
Flors garbellades
tristes i acolorides:
delicadesa.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
dimarts, 27 de novembre del 2007
Els primers haikús del curs inspirats en les Veus del Pamano
Haikú 1
Sense parar-se
lentament avançava
el vell rellotge.
Haikú 2
Per les escletxes
silenciosa entres
lluna glaçada.
Haikú 3
Tots recordaven
quan els morts per la guerra
al cor guardaven
Haikú 4
Trenquem les armes
ells no volien guerres
pau somiaven
Haikú 5
Dues llampades
van ferir la nit negra:
fredor i silenci
Haikú 6
La meva carta
és la llum d’una estrella
que potser és morta.
Haikú 7
Rellotge noble
que als estadants recordes
que el temps no torna.
Haikú 8
Llum d’una estrella,
quan als teus ulls arriba
potser ja és morta.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Sense parar-se
lentament avançava
el vell rellotge.
Haikú 2
Per les escletxes
silenciosa entres
lluna glaçada.
Haikú 3
Tots recordaven
quan els morts per la guerra
al cor guardaven
Haikú 4
Trenquem les armes
ells no volien guerres
pau somiaven
Haikú 5
Dues llampades
van ferir la nit negra:
fredor i silenci
Haikú 6
La meva carta
és la llum d’una estrella
que potser és morta.
Haikú 7
Rellotge noble
que als estadants recordes
que el temps no torna.
Haikú 8
Llum d’una estrella,
quan als teus ulls arriba
potser ja és morta.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
diumenge, 25 de novembre del 2007
Dos anònims Lliçó 9
Lletra i música d'Ovidi Montllor
Cantada per Maria del Mar Bonet
A la cançó al damunt de la tomba hi canta un esparver, a la novel·la hi ha un verdum. L'esparver maleeix les guerres. El verdum ens fa intuir què és la poesia. I el colom que dibuixa en Serrallac, amb el bec escriu el nom de l'Oriol Fontelles a la tomba. El batlle és el Valentí Targa. Les penes són les de les Venturetes, del Marcó, de la Rosa, de l'Oriol...
Al damunt de la tomba
Al damunt de la tomba
hi ha nat un taronger,
i a la branca més alta
hi canta l'esparver,
que diu en son llenguatge,
sempre de cara al vent;
Maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer!
L'enramada
Ja m'agafen i me'n lliguen
i em porten a la presó.
-Senyor batlle, senyor batlle,
per què em porta a la presó?
-A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traïdor,
sinó perquè vull que em diguis
d'on has tretes tantes flors.
-Senyor batlle, les he tretes
de les penes del meu cor.
Ovidi Montllor
Les veus del Pamano - Escola de la Dona
És el tercer curs que a l'Escola de la Dona treballem la novel·la Les veus del Pamano de Jaumé Cabré. L'objectiu d'aquest bloc és que l'alumnat pugui mostrar comentaris i reflexions sobre aquesta novel·la que ha captivat tres generacions d'alumnes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)