dimecres, 2 de gener del 2008

Pensaments a la tomba d'en Joan Ventura

"En Serrallac va furgar en una gaveta vella que tenia vora el mur i en va treure uns pensaments frescos, de color groc de vida i blau intens de cel i els va plantar a la terra acabada de remoure sabent que al senyor Valentí, si aquest li cridava l'atenció per aquella manifestació floral inapropiada, li havia de dir que escolti, que jo em passo tot lo dia al taller, no sé si m'entén."

Les veus del Pamano

Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 11

Poble i silenci
nit que desvetlla somnis
crits, roncs i enveges.

Fugaç estrella
un desig impossible
que al cel pintava.

Bola rodona
a la mà de la Verge
els corcs pasturen.

Els contrabandistes
Dur camí nostre
cel sense cap estrella
ruta, silenci.

Glops de silenci
tot el poble a les fosques.
Dorm el Pamano

L'aigua es revolta
de la mort portadora.
Canta el Pamano.

Veus cantarines
de la mort portadores.
Plora el Pamano.

Alumnes del Taller de lectura i escriptura

El mapa dels indrets de Les veus del Pamano

La Fina Gerontina ens ha dut una revista de serveis de la comarca. A classe, la Maite Cobes ha suggerit de col·locar un paper vegetal damunt d'aquest mapa per poder assenyalar els indrets on transcorre la novel·la. Tothom hi ha estat d'acord. Ho farem.

Un cuc de terra – Picarol (Apel·les Mestres – Xavier Ribalta)

Aquest poema d’Apel·les Mestres el dediquem al Gasull, al Jacinto, al Targa i a tots els homes que estaven enamorats de l’Elisenda i que no van aconseguir ni una mica d’afecte per part d’ella. L’Elisenda els ignorava com si fossin cucs de terra.

Un cuc de terra,
un pobre cuc,
va enamorar-se d’una estrella.
Ell era un cuc farut faixut,
ella era tota meravella.
El miserable, per l’atzar,
va aixecar els ulls una vesprada,
a baix la terra era un fangar,
a dalt la volta era estrellada.

Ai larió, ai larió
riu-te’n si vols de la cançó,
que a mi no em fa riure, no.

Entre tant d’astre pampalluc,
entre el lluir de tanta estrella,
n’hi havia una que al pobre cuc,
va ja semblar-li la més bella.

Ai larió, ai larió,
riu-te’n si vols de la cançó,
que a mi no em fa riure, no.

Tota joiosa i resplendent
va seguir el curs l’hermosa estrella
ignorant sempre, eternament,
que hi hagués un cuc que ha mort per ella.

Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 10

Encatifaven
el poble sense presses
volves cansades.

Volves cansades
ballaven sense pressa,
encatifaven.

La neu cansada
encatifava el poble,
ben trista i freda.

Tot és silenci
la neu emblanquinava
totes les coses.

El monestir ample,
la vida sepultada:
bufades d’aire.

La vida amarga
amb tan llargues esperes
tristors al poble.

Tots a les fosques
als refugiats dóna
sopa calenta.

Nenes callades
molta por als ulls i amb trenes.
Por dalt les golfes

Durs ulls lluïa
la senyora Ventura
per la mortalla.

Alumnes del Taller de lectura i escriptura

Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 9

Oriol Fontelles
La teva vida
cap dins aquella capsa:
és ben guardada.

Infants de Torena
Els nens que ploren
en la nit estrellada
somnien l’alba.

Oriol, un maqui
Jo, solitari,
la foscor m’acompanya.
Lluna glaçada

I sense anar-se’n
arribava en silenci,
la melangia.

Madona Rosa
noia tan jove i mare,
vida trencada

La teva cara
infon llum a la sala.
Bellesa clara.

Al cel reganava
de la mort portadora,
nit estelada.

La carta de la Pilar
Al foc cremaven
memòries ingrates:
la teva carta

Des de Pedralbes
Puntets caminen
carretejant les vides
a les espatlles

Filla de l’Oriol
La mà tan blanca
només perquè és la teva
em sembla bella

La feixa d’en Sebastià
Foscor a la Feixa
en Joanet Ventura
els horrors plora.

Enlluernada
per la tarda indecisa,
la tarda freda.

Alumnes del Taller de lectura i escriptura

Cançó: Els contrabandistes

"Va ser una setmana de tragí, sense dormir, filla, fent de guia per les antigues rutes dels contrabandistes que el tinent Marcó m’havia ensenyat"

Les veus del Pamano

Capítol 27 de Les veus del Pamano, la riera de Montardit

Fotografia de Fina Gerontina

" Els disset nens de segon, que s'havien passat una estona recollint còdols de riu, s'havien anat situant al voltant seu disposats a la fotografia prèvia a la cerimònia de llançar l'ampolla amb el missatge que, amb una mica de sort, havia d'arribar als nens de segon de l'escola de Ribera de Montardit, tres quilòmetres aigua avall..."

Les veus del Pamano

Tercera part de Les veus del Pamano: ESTRELLES COM PUNXES

La tercera part de la novel•la: “Estrelles com punxes” comença amb una cita del poeta Jordi Pàmias. La M. Dolors Orobig ha trobat el poema del qual s’ha extret. Precisament d’aquesta cita a la classe se n’havien fet moltes interpretacions i, ara, la poesia us dóna la raó.

Temps fonedís

La mort. Un rostre humà velat.
Una pissarra que s’esborra.
L’escàndol d’un silenci definitiu, segur.
Ulls aclucats. Arrugues
que es desdibuixen. Un polsim de guix,
que vola quan Déu passa l’esborrador... Silenci

Jordi Pàmias
Narcís i l’altre Ed. 62 Empúries



Al taller de lectura i escriptura: Passió pel llenguatge que imparteix la professora M. Dolors Vinyoles, treballem l'escriptor Jaume Cabré autor del llibre LES VEUS DEL PAMANO. Fem comprensió i reflexió de text. Dictat, lèxic, comprensió de text, haikús col·lectius de cada capítol, i escoltem una cançó, que pot entroncar amb situacions que surten al llarg del llibre. La pàgina núm. 201, de la tercera part del capitol titulat ESTRELLES COM PUNXES, porta una cita del poeta Jordi Pàmias, que diu ...”Un polsim de guix, que vola quan Déu passa l'esborrador...”

El Jordi Pàmias, a qui tracto i conec de fa anys perquè és fill de Guissona, passa temporades a la comarca de la Segarra. Podria dir-ne sense exagerar gens que és un d'aquells individus extraordinaris: treballador, que du dins del cor el batec de la terra, l'espurna de l'observació, la fidelitat a les arrels, i al país. A la teuleria CANA, del seu bon amic d'infància Robert, hi ha versos del poeta, fixats a la façana, que l’Aniceta transcriu en velles rajoles, cuites al forn -- ara apagat- La façana de la casa decorada de rajols nobles traspua sentiments, sensacions viscudes, oferint a qui vol llegir-lo aquest tresor de les paraules .

Cada any al mes de maig el divendres següent a la "Bacanal Romana”, la festa de la Iesso Roman que se celebra a la vila de Guissona, cap al tard ens apleguem una colla de persones a l'antiga teuleria. La condició indispensable és portar alguna menja, i quatre poemes per a llegir-los en grup. Sota la noguera del patí, quan la marinada afua la calor del dia, fem lectures triades per cadascú dels assistents. En Jordi Pàmias, ens obsequia amb poemes inèdits o bé d'altres dels seus llibres publicats que de ben segur li són inoblidables, i una vegada dits, ja ens pertanyen a tots.

La veu, el to, la cadència i musicalitat de les paraules, saber-ne poc o molt de donar expressió a la lectura; començar amb bona veu, i acabar llegint fluixet, com un fil esprimatxat de veu, tant se val!, perquè les ganes de fer-nos escoltar totes i tots les hi posem sobradament.

I retorno al fil que havia encetat parlant del llibre LES VEUS DEL PAMANO d'en JAUME CABRÉ. Telefono al Jordi Pàmias a Lleida, perquè ens comenti el fet d'aquesta cita, transcrita al llibre d'en Jaume Cabré.

TEMPS FONEDÍS
La mort. Un rostre humà velat.Una pissarra que s'esborra.L'escàndol d'un silenci definitiu, segur.Ulls aclucats. Arrugues Que es desdibuixen. Un polsim de guix,que vola quan Déu passa l'esborrador ...Silenci.

Així doncs, en Jordi Pàmies m’explica que l’esmentada cita pertany al seu llibre de poemes "NARCÍS I L'ALTRE". El títol d’aquest llibre planteja el conflicte d'ordre existencial i metafísic. L'opció entre dues formes de vida la d'Ulisses -Narcís, orgullós i arrogant, o Filènon -- i Baucis, que oferien la casa als déus desconeguts.
El llibre s’obre -- en un poema- "ATZAR"i es tanca amb "INCERTA VIDA", perquè tots compartim l'atzar de la vida. Nota; el dia 23 de gener a la casa del llibre del Passeig de Gràcia, el poeta gallec Xulio Ricardo Trigo , presentarà l'últim llibre que ha escrit Jordi Pàmias "PROSES POÈTIQUES- exercicis de prosa lliure escrits a Guissona. En preparació: - DIETARI DELS ANYS 60 – des de la foscor - editorial Perifèria edicions.

M. Dolors Orobitg Santamaria