Oriol Fontelles
La teva vida
cap dins aquella capsa:
és ben guardada.
Infants de Torena
Els nens que ploren
en la nit estrellada
somnien l’alba.
Oriol, un maqui
Jo, solitari,
la foscor m’acompanya.
Lluna glaçada
I sense anar-se’n
arribava en silenci,
la melangia.
Madona Rosa
noia tan jove i mare,
vida trencada
La teva cara
infon llum a la sala.
Bellesa clara.
Al cel reganava
de la mort portadora,
nit estelada.
La carta de la Pilar
Al foc cremaven
memòries ingrates:
la teva carta
Des de Pedralbes
Puntets caminen
carretejant les vides
a les espatlles
Filla de l’Oriol
La mà tan blanca
només perquè és la teva
em sembla bella
La feixa d’en Sebastià
Foscor a la Feixa
en Joanet Ventura
els horrors plora.
Enlluernada
per la tarda indecisa,
la tarda freda.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada