La tercera part de la novel•la: “Estrelles com punxes” comença amb una cita del poeta Jordi Pàmias. La M. Dolors Orobig ha trobat el poema del qual s’ha extret. Precisament d’aquesta cita a la classe se n’havien fet moltes interpretacions i, ara, la poesia us dóna la raó.
Temps fonedís
La mort. Un rostre humà velat.
Una pissarra que s’esborra.
L’escàndol d’un silenci definitiu, segur.
Ulls aclucats. Arrugues
que es desdibuixen. Un polsim de guix,
que vola quan Déu passa l’esborrador... Silenci
Jordi Pàmias
Narcís i l’altre Ed. 62 Empúries
Al taller de lectura i escriptura: Passió pel llenguatge que imparteix la professora M. Dolors Vinyoles, treballem l'escriptor Jaume Cabré autor del llibre LES VEUS DEL PAMANO. Fem comprensió i reflexió de text. Dictat, lèxic, comprensió de text, haikús col·lectius de cada capítol, i escoltem una cançó, que pot entroncar amb situacions que surten al llarg del llibre. La pàgina núm. 201, de la tercera part del capitol titulat ESTRELLES COM PUNXES, porta una cita del poeta Jordi Pàmias, que diu ...”Un polsim de guix, que vola quan Déu passa l'esborrador...”
El Jordi Pàmias, a qui tracto i conec de fa anys perquè és fill de Guissona, passa temporades a la comarca de la Segarra. Podria dir-ne sense exagerar gens que és un d'aquells individus extraordinaris: treballador, que du dins del cor el batec de la terra, l'espurna de l'observació, la fidelitat a les arrels, i al país. A la teuleria CANA, del seu bon amic d'infància Robert, hi ha versos del poeta, fixats a la façana, que l’Aniceta transcriu en velles rajoles, cuites al forn -- ara apagat- La façana de la casa decorada de rajols nobles traspua sentiments, sensacions viscudes, oferint a qui vol llegir-lo aquest tresor de les paraules .
Cada any al mes de maig el divendres següent a la "Bacanal Romana”, la festa de la Iesso Roman que se celebra a la vila de Guissona, cap al tard ens apleguem una colla de persones a l'antiga teuleria. La condició indispensable és portar alguna menja, i quatre poemes per a llegir-los en grup. Sota la noguera del patí, quan la marinada afua la calor del dia, fem lectures triades per cadascú dels assistents. En Jordi Pàmias, ens obsequia amb poemes inèdits o bé d'altres dels seus llibres publicats que de ben segur li són inoblidables, i una vegada dits, ja ens pertanyen a tots.
La veu, el to, la cadència i musicalitat de les paraules, saber-ne poc o molt de donar expressió a la lectura; començar amb bona veu, i acabar llegint fluixet, com un fil esprimatxat de veu, tant se val!, perquè les ganes de fer-nos escoltar totes i tots les hi posem sobradament.
I retorno al fil que havia encetat parlant del llibre LES VEUS DEL PAMANO d'en JAUME CABRÉ. Telefono al Jordi Pàmias a Lleida, perquè ens comenti el fet d'aquesta cita, transcrita al llibre d'en Jaume Cabré.
TEMPS FONEDÍS
La mort. Un rostre humà velat.Una pissarra que s'esborra.L'escàndol d'un silenci definitiu, segur.Ulls aclucats. Arrugues Que es desdibuixen. Un polsim de guix,que vola quan Déu passa l'esborrador ...Silenci.
Així doncs, en Jordi Pàmies m’explica que l’esmentada cita pertany al seu llibre de poemes "NARCÍS I L'ALTRE". El títol d’aquest llibre planteja el conflicte d'ordre existencial i metafísic. L'opció entre dues formes de vida la d'Ulisses -Narcís, orgullós i arrogant, o Filènon -- i Baucis, que oferien la casa als déus desconeguts.
El llibre s’obre -- en un poema- "ATZAR"i es tanca amb "INCERTA VIDA", perquè tots compartim l'atzar de la vida. Nota; el dia 23 de gener a la casa del llibre del Passeig de Gràcia, el poeta gallec Xulio Ricardo Trigo , presentarà l'últim llibre que ha escrit Jordi Pàmias "PROSES POÈTIQUES- exercicis de prosa lliure escrits a Guissona. En preparació: - DIETARI DELS ANYS 60 – des de la foscor - editorial Perifèria edicions.
M. Dolors Orobitg Santamaria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada