Poemes

Ventures

Mastegant pena
pel carrer del Mig baixen
com taques negres
no trepitgen a terra
amb dol als ulls palpen.

Elisenda

Quedar-me cega
serà estar amb tu per sempre.
Viuré la vida
mirall de tu, pensant-te
els ulls oberts i en fosca.

Respira fondo
decidida s’endinsa
dins un món d’ombres.

Mirada muda
atac profund de dubtes
pena impossible.

Oriol

Mort acceptada
nit de son i neu blanca
corprès l’espera.

Mirada muda
cel fosc amb lluna nova
la mort el troba.

Com llum d’estrelles
la teva veu m’arriba
avui: silencis
galàxies llunyanes
dins d’un cel fosc amb punxes.


Venim de guerres
Tornem de les batalles
Som la desferra.

Pàtria dèbil
Trista lluita d’un poble
La llengua morta.
Serrallac

Picava amb força
al damunt d’una llosa
tota una vida.

Neu al paisatge
criatura de la fosca
per tot callaven.
Va escoltar el silenci
trencat per veus de l’aigua.

Cada vegada
de nit entra el silenci
del meu insomni
quan senti veus llunyanes
jo pensaré en tu, Tina.


La llunyania
ens fa ser com estrelles
dalt del cel punxes.

Covards herois
petjades apressades
per ocultar-se
ànima plena d’ombres
en silenci perpetu.

El temps d’espera
en quietud solemne
somni que volen

Els ulls que ploren
esperança perduda
paraula muda.

Quelcom verdeja
entre els àrids terrossos
catifa estesa
atrapades mirades
muntanyes en onades

Acanalades
aigües de la llacuna
catedral d’homes.


Emboirat oratge
desperta fluent somni
fonament digne.

Canals ombrívols
.................. ric de miratges
raó culte.

Cruels esquerdes
captiven l’origen
esplendor magna.

Temps de silenci
dins meu records que passen
que mai s’obliden.

Amor, silenci
llàgrimes abraçades
això és la vida.