Un deix solemne
campanes reposades
amb to de queixa.
El somni plana
entabanat de núvols
que no esbrino.
La llum arriba
d'una estrella llunyana
i ens acarona.
L'última data
que escrivia en sa vida
al cafè es veia.
Alumnes del matí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada