Encatifaven
el poble sense presses
volves cansades.
Volves cansades
ballaven sense pressa,
encatifaven.
La neu cansada
encatifava el poble,
ben trista i freda.
Tot és silenci
la neu emblanquinava
totes les coses.
El monestir ample,
la vida sepultada:
bufades d’aire.
La vida amarga
amb tan llargues esperes
tristors al poble.
Tots a les fosques
als refugiats dóna
sopa calenta.
Nenes callades
molta por als ulls i amb trenes.
Por dalt les golfes
Durs ulls lluïa
la senyora Ventura
per la mortalla.
Alumnes del Taller de lectura i escriptura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada