La M. Dolors Orobig ha escrit aquest poema dedicat al Jaume Serrallac.
I els picapedrers...
Ells mouen amb les mans rasposes,
pedres compactes, dures,
que esdevenen amb els tocs
de l'escarpa i el martell
creus de calvari,
communidors per beneir el terme.
S'enfarinen treballant, mans i cara.
Planten grans lloses que fan de terme
de les propietats rurals.
Canten amb joia a la feina,
fent palanca .................. roques grosses.
Són aprenents des de ben xics,
d'un ofici tan antic com
llauradors de làpides.
Passen inadvertits com els verdums.
Granen pregàries amb olors del passat.
Epitafis, coloms una mica ensucrats;
i aquelles paraules fondes
inserides a la làpida:
"Rosa Esplaniu Carmaniu
1939 - 1959
Tenia el cor net i gran
com el Montsent"
dimarts, 26 de febrer del 2008
Haikús
Trossets de vida
enllaçats de llums i ombres.
Polifonia
Núria
Remor callada
Pel Joanet Ventura
Prega el Pamano.
Maite
Canten els monjos
l'església en silenci.
La mare plora.
Trencant el somni
passejaré com lladre
buscant la vida.
La nit glaçada
paisatge que somia
llençols de boira.
Cap nom a terra
cap làpida llegíem.
Nits estrellades.
De pietosa
n'és el millor paisatge
la boira freda.
Cap nom a terra
durant les nits serenes
dolça glaçada.
La fusta noble
cap als secrets portava
perfums d'espígol.
Caminant sola
emportant-se la pena.
Se'n va la Tina.
Papers estripa.
Il·lusions trencades.
Impacient Tina.
Temps de murmuri
ritme de sol i lluna
entre els dits passa.
Ulls blaus d'un home
mans de pols impregnades
la roba bruta.
enllaçats de llums i ombres.
Polifonia
Núria
Remor callada
Pel Joanet Ventura
Prega el Pamano.
Maite
Canten els monjos
l'església en silenci.
La mare plora.
Trencant el somni
passejaré com lladre
buscant la vida.
La nit glaçada
paisatge que somia
llençols de boira.
Cap nom a terra
cap làpida llegíem.
Nits estrellades.
De pietosa
n'és el millor paisatge
la boira freda.
Cap nom a terra
durant les nits serenes
dolça glaçada.
La fusta noble
cap als secrets portava
perfums d'espígol.
Caminant sola
emportant-se la pena.
Se'n va la Tina.
Papers estripa.
Il·lusions trencades.
Impacient Tina.
Temps de murmuri
ritme de sol i lluna
entre els dits passa.
Ulls blaus d'un home
mans de pols impregnades
la roba bruta.
dissabte, 16 de febrer del 2008
Portades de les traduccions de les Veus del Pamano
" La feina de traductor és com la dels escultors de les catedrals, que feien motllures, gàrgoles i escultures que quedaven suspeses allà on, llevat dels coloms, ningú no podia adonar-se de la filigrana feta. "Treballem per a Déu", diu que deien." "La força de la poesia (i la prosa d'una novel·la) és tan profunda i fràgil alhora que, en el trasllat, es pot haver evaporat: el traductor n'ha de recompondre el perfum. Quanta responsabilitat ha de sentir el traductor davant del text que ha de recrear i transportar"Jaume Cabré Avui, 3-1-2008
Haikús
Un deix solemne
campanes reposades
amb to de queixa.
El somni plana
entabanat de núvols
que no esbrino.
La llum arriba
d'una estrella llunyana
i ens acarona.
L'última data
que escrivia en sa vida
al cafè es veia.
Alumnes del matí
campanes reposades
amb to de queixa.
El somni plana
entabanat de núvols
que no esbrino.
La llum arriba
d'una estrella llunyana
i ens acarona.
L'última data
que escrivia en sa vida
al cafè es veia.
Alumnes del matí
Tankas
Escales grises
el fred de l'esplanada
llum del capvespre
no podia amb paraules
abastar la tristesa.
Reposa, maqui,
a nou pams sota terra
vida segada.
El lluitador de somnis
per sempre a casa seva.
Alumnes de la tarda
el fred de l'esplanada
llum del capvespre
no podia amb paraules
abastar la tristesa.
Reposa, maqui,
a nou pams sota terra
vida segada.
El lluitador de somnis
per sempre a casa seva.
Alumnes de la tarda
Haikús
Llençol de boira
amb tu només pu viure:
concepte i somni.
No puc entendre't
no hi estic obligada
però sí a acceptar-te
Sentint la fressa
de l'aigua del Pamano
mor Bibiana.
Sense cap llosa
al pati de sa casa
dorm el Ventura.
Alumnes de la tarda
amb tu només pu viure:
concepte i somni.
No puc entendre't
no hi estic obligada
però sí a acceptar-te
Sentint la fressa
de l'aigua del Pamano
mor Bibiana.
Sense cap llosa
al pati de sa casa
dorm el Ventura.
Alumnes de la tarda
dimarts, 12 de febrer del 2008
Tanka
Temps de murmuri
visc a ritme la vida
que pels dits passa.
Ritme de sol i lluna
engranatges de vida.
visc a ritme la vida
que pels dits passa.
Ritme de sol i lluna
engranatges de vida.
Haikús
Temps de murmuri
visc a ritme de vida
que entre els dits passa.
Pels dits s'escola
ritme de sol i lluna
el temps que passa.
Antic rellotge
campanades profundes
la suau aroma
El fred cobria
de llençols temorosos
les emboirades
Sender d'estrelles
a la terra poguéssiu
fer nits serenes.
visc a ritme de vida
que entre els dits passa.
Pels dits s'escola
ritme de sol i lluna
el temps que passa.
Antic rellotge
campanades profundes
la suau aroma
El fred cobria
de llençols temorosos
les emboirades
Sender d'estrelles
a la terra poguéssiu
fer nits serenes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
