tag:blogger.com,1999:blog-16616662409796573392024-03-03T09:36:29.514-08:00Les veus del PamanoEscola de la Dona<br />Curs 2007-2008M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.comBlogger24125tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-52982806988249388332008-04-03T13:16:00.001-07:002008-11-12T20:35:03.297-08:00TRES MIRADES A LA IMMUTABLE NATURALESA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRAhuP6mcbriojUjlLtIVjIgDOlBN82x-v3cbDUJwrymHKVzLSyVruLxTE5Lpfua-UN0PuBnKNsh9bA36GsyWgyZlXSBKMsuEViw2w9fhl-hXvIP9ttbUBGIQU3J2ozOYNapYKLTwyk0g/s1600-h/aigues_tortes.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRAhuP6mcbriojUjlLtIVjIgDOlBN82x-v3cbDUJwrymHKVzLSyVruLxTE5Lpfua-UN0PuBnKNsh9bA36GsyWgyZlXSBKMsuEViw2w9fhl-hXvIP9ttbUBGIQU3J2ozOYNapYKLTwyk0g/s400/aigues_tortes.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185116135807586946" /></a><br />Llegint el capítol tercer de Cendra de Calendari de Camí de Sirga he observat que els tres autors que hem analitzat en el taller de lectura i escriptura coincideixen a expressar un mateix pensament.<br />Quan en Nelson reflexiona mentre navega “per un Ebre indolent”, enmig del paisatge desolador que ha deixat la guerra, ens pregona la indiferència de la natura al pas de l’home. “...tanta perfídia i tanta mort no havien alterat la seva passa” “...les aigües no guardaven memòria de la batalla. La memòria és cosa d’hòmens; ell, l’Ebre era una força insensible als afanys d’aquella gent que li capturava els peixos, l’esgallava amb les quilles de les naus o trobava la mort en les seves entranyes fangoses i fredes”.<br />Així mateix, Caterina Albert ja esmentava aquest pensament en la seva immortal obra Solitud, quan una tremolosa Mila pujava el cimal amb el Pastor, enmig de l’orgia descriptiva d’un paisatge de rocs i penyes feréstegues “d’un pes incalculable de milers de quintars, que, sobreposats com a la ventura, s’hauria dit que feien prodigis d’equilibri en la buidor. Mes el pastor i ella van passar de llarg sota les Castelles, i les Castelles restaren tal com havien estat per segles i segles, fermes i incommovibles sota el cel i com rient-se de les basardes de la dona...”.<br />També en Jaume Cabré recupera la idea de la força de la natura a Les veus del Pamano, on tota la novel·la respira la insensibilitat de les valls i muntanyes del Pallars mentre la gent fugia atemorida de la guerra i la mort, i continuava impertorbable quan uns altres homes baixaven més tard pels mateixos camins reconvertits en pistes d’esquí. I sobretot en el dramàtic fragment en què uns nens llancen una ampolla al riu Noguera, on l’autor fa un agosarat salt en el temps amb l’omnipresència d’un riu inalterable.<br />Ja ho diu la cançó:<br />"Quan la plana sigui morta,<br />quan no hi resti ni un ser viu,<br />la muntanya encara forta<br />alçarà son front altiu."<br /><br />Francina GiliM. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-9307875004141171782008-03-11T02:54:00.000-07:002008-03-11T02:55:01.198-07:00PoemesVentures<br /><br />Mastegant pena<br />pel carrer del Mig baixen<br />com taques negres<br />no trepitgen a terra<br />amb dol als ulls palpen.<br /><br />Elisenda<br /><br />Quedar-me cega<br />serà estar amb tu per sempre.<br />Viuré la vida<br />mirall de tu, pensant-te<br />els ulls oberts i en fosca.<br /><br />Respira fondo<br />decidida s’endinsa<br />dins un món d’ombres.<br /><br />Mirada muda<br />atac profund de dubtes<br />pena impossible.<br /><br />Oriol<br /><br />Mort acceptada<br />nit de son i neu blanca<br />corprès l’espera.<br /><br />Mirada muda<br />cel fosc amb lluna nova<br />la mort el troba.<br /><br />Com llum d’estrelles<br />la teva veu m’arriba<br />avui: silencis<br />galàxies llunyanes<br />dins d’un cel fosc amb punxes.<br /><br /><br />Venim de guerres<br />Tornem de les batalles<br />Som la desferra.<br /><br />Pàtria dèbil<br />Trista lluita d’un poble<br />La llengua morta.<br />Serrallac<br /><br />Picava amb força<br />al damunt d’una llosa<br />tota una vida.<br /><br />Neu al paisatge<br />criatura de la fosca<br />per tot callaven.<br />Va escoltar el silenci<br />trencat per veus de l’aigua.<br /><br />Cada vegada<br />de nit entra el silenci<br />del meu insomni<br />quan senti veus llunyanes<br />jo pensaré en tu, Tina.<br /><br /><br />La llunyania<br />ens fa ser com estrelles<br />dalt del cel punxes.<br /><br />Covards herois<br />petjades apressades<br />per ocultar-se<br />ànima plena d’ombres<br />en silenci perpetu.<br /><br />El temps d’espera<br />en quietud solemne<br />somni que volen<br /><br />Els ulls que ploren<br />esperança perduda<br />paraula muda.<br /><br />Quelcom verdeja<br />entre els àrids terrossos<br />catifa estesa<br />atrapades mirades<br />muntanyes en onades<br /><br />Acanalades<br />aigües de la llacuna<br />catedral d’homes.<br /><br /><br />Emboirat oratge<br />desperta fluent somni<br />fonament digne.<br /><br />Canals ombrívols<br />.................. ric de miratges<br />raó culte.<br /><br />Cruels esquerdes<br />captiven l’origen<br />esplendor magna.<br /><br />Temps de silenci<br />dins meu records que passen<br />que mai s’obliden.<br /><br />Amor, silenci<br />llàgrimes abraçades<br />això és la vida.M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-57383978284291785402008-02-26T02:33:00.000-08:002008-02-26T02:43:49.494-08:00Arran d'Els oficis de PapasseitLa M. Dolors Orobig ha escrit aquest poema dedicat al Jaume Serrallac.<br /><br />I els picapedrers...<br />Ells mouen amb les mans rasposes,<br />pedres compactes, dures,<br />que esdevenen amb els tocs<br />de l'escarpa i el martell<br /> creus de calvari,<br />communidors per beneir el terme.<br /><br />S'enfarinen treballant, mans i cara.<br />Planten grans lloses que fan de terme<br />de les propietats rurals.<br /><br />Canten amb joia a la feina,<br />fent palanca .................. roques grosses.<br />Són aprenents des de ben xics,<br />d'un ofici tan antic com<br /> llauradors de làpides.<br /><br />Passen inadvertits com els verdums.<br />Granen pregàries amb olors del passat.<br />Epitafis, coloms una mica ensucrats;<br />i aquelles paraules fondes<br />inserides a la làpida:<br /><br />"Rosa Esplaniu Carmaniu<br /> 1939 - 1959<br />Tenia el cor net i gran<br />com el Montsent"M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-48152175823432323912008-02-26T02:07:00.000-08:002008-02-26T02:47:15.980-08:00HaikúsTrossets de vida<br />enllaçats de llums i ombres.<br />Polifonia<br /><br />Núria<br /><br />Remor callada<br />Pel Joanet Ventura<br />Prega el Pamano.<br /><br />Maite<br /><br />Canten els monjos<br />l'església en silenci.<br />La mare plora.<br /><br />Trencant el somni<br />passejaré com lladre<br />buscant la vida.<br /><br />La nit glaçada<br />paisatge que somia<br />llençols de boira.<br /><br />Cap nom a terra<br />cap làpida llegíem.<br />Nits estrellades.<br /><br />De pietosa<br />n'és el millor paisatge<br />la boira freda.<br /><br />Cap nom a terra<br />durant les nits serenes<br />dolça glaçada.<br /><br />La fusta noble<br />cap als secrets portava<br />perfums d'espígol.<br /><br />Caminant sola<br />emportant-se la pena.<br />Se'n va la Tina.<br /><br />Papers estripa.<br />Il·lusions trencades.<br />Impacient Tina.<br /><br />Temps de murmuri<br />ritme de sol i lluna<br />entre els dits passa.<br /><br />Ulls blaus d'un home<br />mans de pols impregnades<br />la roba bruta.M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-46989182179398464062008-02-16T12:54:00.000-08:002008-11-12T20:35:03.432-08:00Portades de les traduccions de les Veus del Pamano<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8fORsWAKpqlKi-nFeKQLn7bCSGGEkkgPx7LKX_2KohuY4Lvw2r9AZdzTIrSgwI5JwPPbUGz8nnLGH3lgMpSvn2sJ3wvptdaswtOQNq8yuWt43PyA5fgqNc9g9BeDw5JwtNaJgJWw66tI/s1600-h/Portades+traduccions+Pamano+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151006618786446178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8fORsWAKpqlKi-nFeKQLn7bCSGGEkkgPx7LKX_2KohuY4Lvw2r9AZdzTIrSgwI5JwPPbUGz8nnLGH3lgMpSvn2sJ3wvptdaswtOQNq8yuWt43PyA5fgqNc9g9BeDw5JwtNaJgJWw66tI/s400/Portades+traduccions+Pamano+copia.jpg" border="0" /></a>" La feina de traductor és com la dels escultors de les catedrals, que feien motllures, gàrgoles i escultures que quedaven suspeses allà on, llevat dels coloms, ningú no podia adonar-se de la filigrana feta. "Treballem per a Déu", diu que deien." "La força de la poesia (i la prosa d'una novel·la) és tan profunda i fràgil alhora que, en el trasllat, es pot haver evaporat: el traductor n'ha de recompondre el perfum. Quanta responsabilitat ha de sentir el traductor davant del text que ha de recrear i transportar"<br /><br /><span style="font-size:85%;">Jaume Cabré Avui, 3-1-2008</span><br /><div></div>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-39136826591934646572008-02-16T12:51:00.000-08:002008-02-16T12:53:43.575-08:00HaikúsUn deix solemne<br />campanes reposades<br />amb to de queixa.<br /><br />El somni plana<br />entabanat de núvols<br />que no esbrino.<br /><br />La llum arriba<br />d'una estrella llunyana<br />i ens acarona.<br /><br />L'última data<br />que escrivia en sa vida<br />al cafè es veia.<br /><br />Alumnes del matíM. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-41148643164117522682008-02-16T12:44:00.000-08:002008-02-16T12:50:06.029-08:00TankasEscales grises<br />el fred de l'esplanada<br />llum del capvespre<br />no podia amb paraules<br />abastar la tristesa.<br /><br />Reposa, maqui,<br />a nou pams sota terra<br />vida segada.<br />El lluitador de somnis<br />per sempre a casa seva.<br /><br />Alumnes de la tardaM. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-15078790136595532282008-02-16T12:39:00.000-08:002008-02-16T12:43:32.275-08:00HaikúsLlençol de boira<br />amb tu només pu viure:<br />concepte i somni.<br /><br />No puc entendre't<br />no hi estic obligada<br />però sí a acceptar-te<br /><br />Sentint la fressa<br />de l'aigua del Pamano<br />mor Bibiana.<br /><br />Sense cap llosa<br />al pati de sa casa<br />dorm el Ventura.<br /><br />Alumnes de la tardaM. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-14230656211929740692008-02-12T00:57:00.000-08:002008-02-12T01:01:07.731-08:00TankaTemps de murmuri<br />visc a ritme la vida<br />que pels dits passa.<br />Ritme de sol i lluna<br />engranatges de vida.M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-27039150720810451582008-02-12T00:54:00.000-08:002008-02-12T00:56:53.302-08:00HaikúsTemps de murmuri<br />visc a ritme de vida<br />que entre els dits passa.<br /><br />Pels dits s'escola<br />ritme de sol i lluna<br />el temps que passa.<br /><br />Antic rellotge<br />campanades profundes<br />la suau aroma<br /><br />El fred cobria<br />de llençols temorosos<br />les emboirades<br /><br />Sender d'estrelles<br />a la terra poguéssiu<br />fer nits serenes.M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-11848568243916888852008-01-02T13:50:00.001-08:002008-11-12T20:35:03.523-08:00Pensaments a la tomba d'en Joan Ventura<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgs5nnECrHGaOWI5W2lMnbq-x_3a08z6c_dIOHziLZb84fHY4TGXPAzEbBVc4pBdahvnR8lYKq_vNEKP1Q1j_stXQJUCdCsdSmHpjGHHFVuB-lJT8XF0nGZQQctdsyb9dv52qZXI3w6vI/s1600-h/IMG_2401.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151000700321512226" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 187px" height="186" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgs5nnECrHGaOWI5W2lMnbq-x_3a08z6c_dIOHziLZb84fHY4TGXPAzEbBVc4pBdahvnR8lYKq_vNEKP1Q1j_stXQJUCdCsdSmHpjGHHFVuB-lJT8XF0nGZQQctdsyb9dv52qZXI3w6vI/s320/IMG_2401.JPG" width="278" border="0" /></a> <em><span style="color:#009900;">"En Serrallac va furgar en una gaveta vella que tenia vora el mur i en va treure </span></em><em><span style="color:#009900;">uns pensaments frescos, de color groc de vida i blau intens de cel i els va plantar a la terra acabada de remoure sabent que al senyor Valentí, si aquest li cridava l'atenció per aquella manifestació floral inapropiada, li havia de dir que escolti, que jo em passo tot lo dia al taller, no sé si m'entén."</span></em><br /><br /><p><em><span style="color:#000000;">Les veus del Pamano</span></em></p><p><em><span style="color:#009900;"></span></em></p>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-25718992174516945232008-01-02T13:37:00.000-08:002008-01-16T23:58:50.332-08:00Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 11Poble i silenci<br />nit que desvetlla somnis<br />crits, roncs i enveges.<br /><br />Fugaç estrella<br />un desig impossible<br />que al cel pintava.<br /><br />Bola rodona<br />a la mà de la Verge<br />els corcs pasturen.<br /><br /><strong>Els contrabandistes</strong><br />Dur camí nostre<br />cel sense cap estrella<br />ruta, silenci.<br /><br />Glops de silenci<br />tot el poble a les fosques.<br />Dorm el Pamano<br /><br />L'aigua es revolta<br />de la mort portadora.<br />Canta el Pamano.<br /><br />Veus cantarines<br />de la mort portadores.<br />Plora el Pamano.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Alumnes del Taller de lectura i escriptura</span>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-91069946841409175482008-01-02T13:27:00.000-08:002008-11-12T20:35:03.704-08:00El mapa dels indrets de Les veus del Pamano<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj54TKndNRsvXqymIprF7TX3bW5Om6gXpOjY95ediswYAOzIG42b8LEByhYxqXQtn-esXz2fGZ524oqWlLxGEzrG01YphJfrUdij6hOpdbrkPjnTfcduYX3WFfa7juJ848VGDwtlpVe3PY/s1600-h/img009.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150994464028998418" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj54TKndNRsvXqymIprF7TX3bW5Om6gXpOjY95ediswYAOzIG42b8LEByhYxqXQtn-esXz2fGZ524oqWlLxGEzrG01YphJfrUdij6hOpdbrkPjnTfcduYX3WFfa7juJ848VGDwtlpVe3PY/s400/img009.jpg" border="0" /></a> La Fina Gerontina ens ha dut una revista de serveis de la comarca. A classe, la Maite Cobes ha suggerit de col·locar un paper vegetal damunt d'aquest mapa per poder assenyalar els indrets on transcorre la novel·la. Tothom hi ha estat d'acord. Ho farem.M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-71304910034574352242008-01-02T13:21:00.000-08:002008-01-16T23:59:36.420-08:00Un cuc de terra – Picarol (Apel·les Mestres – Xavier Ribalta)Aquest poema d’Apel·les Mestres el dediquem al Gasull, al Jacinto, al Targa i a tots els homes que estaven enamorats de l’Elisenda i que no van aconseguir ni una mica d’afecte per part d’ella. L’Elisenda els ignorava com si fossin cucs de terra.<br /><br />Un cuc de terra,<br />un pobre cuc,<br />va enamorar-se d’una estrella.<br />Ell era un cuc farut faixut,<br />ella era tota meravella.<br />El miserable, per l’atzar,<br />va aixecar els ulls una vesprada,<br />a baix la terra era un fangar,<br />a dalt la volta era estrellada.<br /><br />Ai larió, ai larió<br />riu-te’n si vols de la cançó,<br />que a mi no em fa riure, no.<br /><br />Entre tant d’astre pampalluc,<br />entre el lluir de tanta estrella,<br />n’hi havia una que al pobre cuc,<br />va ja semblar-li la més bella.<br /><br />Ai larió, ai larió,<br />riu-te’n si vols de la cançó,<br />que a mi no em fa riure, no.<br /><br />Tota joiosa i resplendent<br />va seguir el curs l’hermosa estrella<br />ignorant sempre, eternament,<br />que hi hagués un cuc que ha mort per ella.M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-36027839802651792912008-01-02T13:14:00.000-08:002008-01-16T23:59:51.837-08:00Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 10Encatifaven<br />el poble sense presses<br />volves cansades.<br /><br />Volves cansades<br />ballaven sense pressa,<br />encatifaven.<br /><br />La neu cansada<br />encatifava el poble,<br />ben trista i freda.<br /><br />Tot és silenci<br />la neu emblanquinava<br />totes les coses.<br /><br />El monestir ample,<br />la vida sepultada:<br />bufades d’aire.<br /><br />La vida amarga<br />amb tan llargues esperes<br />tristors al poble.<br /><br />Tots a les fosques<br />als refugiats dóna<br />sopa calenta.<br /><br />Nenes callades<br />molta por als ulls i amb trenes.<br />Por dalt les golfes<br /><br />Durs ulls lluïa<br />la senyora Ventura<br />per la mortalla.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Alumnes del Taller de lectura i escriptura</span>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-2742155597930184032008-01-02T13:08:00.000-08:002008-01-17T00:00:11.546-08:00Haikús sobre Les veus del Pamano, lliçó 9<strong>Oriol Fontelles<br /></strong>La teva vida<br />cap dins aquella capsa:<br />és ben guardada.<br /><br /><strong>Infants de Torena<br /></strong>Els nens que ploren<br />en la nit estrellada<br />somnien l’alba.<br /><br /><strong>Oriol, un maqui</strong><br />Jo, solitari,<br />la foscor m’acompanya.<br />Lluna glaçada<br /><br />I sense anar-se’n<br />arribava en silenci,<br />la melangia.<br /><br />Madona Rosa<br />noia tan jove i mare,<br />vida trencada<br /><br />La teva cara<br />infon llum a la sala.<br />Bellesa clara.<br /><br />Al cel reganava<br />de la mort portadora,<br />nit estelada.<br /><br /><strong>La carta de la Pilar<br /></strong>Al foc cremaven<br />memòries ingrates:<br />la teva carta<br /><br /><strong>Des de Pedralbes</strong><br />Puntets caminen<br />carretejant les vides<br />a les espatlles<br /><br /><strong>Filla de l’Oriol<br /></strong>La mà tan blanca<br />només perquè és la teva<br />em sembla bella<br /><br /><strong>La feixa d’en Sebastià<br /></strong>Foscor a la Feixa<br />en Joanet Ventura<br />els horrors plora.<br /><br />Enlluernada<br />per la tarda indecisa,<br />la tarda freda.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Alumnes del Taller de lectura i escriptura</span>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-63855127630250892422008-01-02T13:05:00.000-08:002008-01-17T00:00:43.358-08:00Cançó: Els contrabandistes<em><span style="color:#009900;">"Va ser una setmana de tragí, sense dormir, filla, fent de guia per les antigues rutes dels contrabandistes que el tinent Marcó m’havia ensenyat"</span> </em><br /><em><br />Les veus del Pamano</em>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-25925289296788203052008-01-02T12:45:00.000-08:002008-11-12T20:35:04.065-08:00Capítol 27 de Les veus del Pamano, la riera de Montardit<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lFiwQaMBC9_Y4qzCQI3BRIyCewhEBBMzL0dD8A1kfj7DIFu6bnsLNI6-zvfpnSha7-_y_0nVoDbW1v83Sem5Zjs7EbFgvQ4yojNGYy-ytgsx25xhErHmEIm2yxyEFsWpHKlpcHzpfYY/s1600-h/Riera+de+Montardit.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150983610646641410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lFiwQaMBC9_Y4qzCQI3BRIyCewhEBBMzL0dD8A1kfj7DIFu6bnsLNI6-zvfpnSha7-_y_0nVoDbW1v83Sem5Zjs7EbFgvQ4yojNGYy-ytgsx25xhErHmEIm2yxyEFsWpHKlpcHzpfYY/s320/Riera+de+Montardit.jpg" border="0" /></a><span style="color:#009900;"></span> <span style="font-size:85%;color:#000000;">Fotografia de Fina Gerontina </span><br /><span style="color:#009900;"></span><br /><span style="color:#009900;">" <em>Els disset nens de segon, que s'havien passat una estona recollint còdols de riu, s'havien anat situant al voltant seu disposats a la fotografia prèvia a la cerimònia de llançar l'ampolla amb el missatge que, amb una mica de sort, havia d'arribar als nens de segon de l'escola de Ribera de Montardit, tres quilòmetres aigua avall..."</em></span><br /><p><em>Les veus del Pamano</em></p>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-73232050485130836132008-01-02T12:07:00.000-08:002008-01-17T00:01:57.649-08:00Tercera part de Les veus del Pamano: ESTRELLES COM PUNXESLa tercera part de la novel•la: “Estrelles com punxes” comença amb una cita del poeta Jordi Pàmias. La M. Dolors Orobig ha trobat el poema del qual s’ha extret. Precisament d’aquesta cita a la classe se n’havien fet moltes interpretacions i, ara, la poesia us dóna la raó.<br /><br />Temps fonedís<br /><br />La mort. Un rostre humà velat.<br />Una pissarra que s’esborra.<br />L’escàndol d’un silenci definitiu, segur.<br />Ulls aclucats. Arrugues<br />que es desdibuixen. Un polsim de guix,<br />que vola quan Déu passa l’esborrador... Silenci<br /><br />Jordi Pàmias<br />Narcís i l’altre Ed. 62 Empúries<br /><br /><br /><br />Al taller de lectura i escriptura: <em>Passió pel llenguatge</em> que imparteix la professora M. Dolors Vinyoles, treballem l'escriptor Jaume Cabré autor del llibre LES VEUS DEL PAMANO. Fem comprensió i reflexió de text. Dictat, lèxic, comprensió de text, haikús col·lectius de cada capítol, i escoltem una cançó, que pot entroncar amb situacions que surten al llarg del llibre. La pàgina núm. 201, de la tercera part del capitol titulat ESTRELLES COM PUNXES, porta una cita del poeta Jordi Pàmias, que diu ...”Un polsim de guix, que vola quan Déu passa l'esborrador...”<br /><br />El Jordi Pàmias, a qui tracto i conec de fa anys perquè és fill de Guissona, passa temporades a la comarca de la Segarra. Podria dir-ne sense exagerar gens que és un d'aquells individus extraordinaris: treballador, que du dins del cor el batec de la terra, l'espurna de l'observació, la fidelitat a les arrels, i al país. A la teuleria CANA, del seu bon amic d'infància Robert, hi ha versos del poeta, fixats a la façana, que l’Aniceta transcriu en velles rajoles, cuites al forn -- ara apagat- La façana de la casa decorada de rajols nobles traspua sentiments, sensacions viscudes, oferint a qui vol llegir-lo aquest tresor de les paraules .<br /><br />Cada any al mes de maig el divendres següent a la "Bacanal Romana”, la festa de la Iesso Roman que se celebra a la vila de Guissona, cap al tard ens apleguem una colla de persones a l'antiga teuleria. La condició indispensable és portar alguna menja, i quatre poemes per a llegir-los en grup. Sota la noguera del patí, quan la marinada afua la calor del dia, fem lectures triades per cadascú dels assistents. En Jordi Pàmias, ens obsequia amb poemes inèdits o bé d'altres dels seus llibres publicats que de ben segur li són inoblidables, i una vegada dits, ja ens pertanyen a tots.<br /><br />La veu, el to, la cadència i musicalitat de les paraules, saber-ne poc o molt de donar expressió a la lectura; començar amb bona veu, i acabar llegint fluixet, com un fil esprimatxat de veu, tant se val!, perquè les ganes de fer-nos escoltar totes i tots les hi posem sobradament.<br /><br />I retorno al fil que havia encetat parlant del llibre LES VEUS DEL PAMANO d'en JAUME CABRÉ. Telefono al Jordi Pàmias a Lleida, perquè ens comenti el fet d'aquesta cita, transcrita al llibre d'en Jaume Cabré.<br /><br />TEMPS FONEDÍS<br />La mort. Un rostre humà velat.Una pissarra que s'esborra.L'escàndol d'un silenci definitiu, segur.Ulls aclucats. Arrugues Que es desdibuixen. Un polsim de guix,que vola quan Déu passa l'esborrador ...Silenci.<br /><br />Així doncs, en Jordi Pàmies m’explica que l’esmentada cita pertany al seu llibre de poemes "NARCÍS I L'ALTRE". El títol d’aquest llibre planteja el conflicte d'ordre existencial i metafísic. L'opció entre dues formes de vida la d'Ulisses -Narcís, orgullós i arrogant, o Filènon -- i Baucis, que oferien la casa als déus desconeguts.<br />El llibre s’obre -- en un poema- "ATZAR"i es tanca amb "INCERTA VIDA", perquè tots compartim l'atzar de la vida. Nota; el dia 23 de gener a la casa del llibre del Passeig de Gràcia, el poeta gallec Xulio Ricardo Trigo , presentarà l'últim llibre que ha escrit Jordi Pàmias "PROSES POÈTIQUES- exercicis de prosa lliure escrits a Guissona. En preparació: - DIETARI DELS ANYS 60 – des de la foscor - editorial Perifèria edicions.<br /><br />M. Dolors Orobitg SantamariaM. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-43804968195202798012007-11-27T02:02:00.000-08:002008-01-17T00:02:13.701-08:00Haikús col·lectius sobre Les veus del Pamano, lliçó 8Un ramell duia<br />de flors acolorides<br />ben garbellades.<br /><br />Blau intensíssim<br />d'un color groc de vida:<br />pensaments nostres.<br /><br />Flors garbellades<br />tristes i acolorides:<br />delicadesa.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Alumnes del Taller de lectura i escriptura</span>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-1183658852395505962007-11-27T01:51:00.000-08:002008-01-17T00:02:31.929-08:00Els primers haikús del curs inspirats en les Veus del Pamano<u>Haikú 1</u><br />Sense parar-se<br />lentament avançava<br />el vell rellotge.<br /><br /><u>Haikú 2</u><br />Per les escletxes<br />silenciosa entres<br />lluna glaçada.<br /><br /><u>Haikú 3</u><br />Tots recordaven<br />quan els morts per la guerra<br />al cor guardaven<br /><br /><u>Haikú 4</u><br />Trenquem les armes<br />ells no volien guerres<br />pau somiaven<br /><br /><u>Haikú 5</u><br />Dues llampades<br />van ferir la nit negra:<br />fredor i silenci<br /><br /><u>Haikú 6</u><br />La meva carta<br />és la llum d’una estrella<br />que potser és morta.<br /><br /><u>Haikú 7</u><br />Rellotge noble<br />que als estadants recordes<br />que el temps no torna.<br /><br /><u>Haikú 8</u><br />Llum d’una estrella,<br />quan als teus ulls arriba<br />potser ja és morta.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Alumnes del Taller de lectura i escriptura</span>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-11439393786793643472007-11-25T03:23:00.001-08:002008-01-17T00:02:52.958-08:00Dos anònims Lliçó 9<iframe src="http://www.evoca.com/myrecordings/recBlog.jsp?rid=123298" frameborder="0" width="100" scrolling="no" height="100" color="transparent"> </iframe><br />Lletra i música d'Ovidi Montllor<br />Cantada per Maria del Mar Bonet<br /><br />A la cançó al damunt de la tomba hi canta un esparver, a la novel·la hi ha un verdum. L'esparver maleeix les guerres. El verdum ens fa intuir què és la poesia. I el colom que dibuixa en Serrallac, amb el bec escriu el nom de l'Oriol Fontelles a la tomba. El batlle és el Valentí Targa. Les penes són les de les Venturetes, del Marcó, de la Rosa, de l'Oriol...<br /><br />Al damunt de la tomba<br /><br />Al damunt de la tomba<br />hi ha nat un taronger,<br />i a la branca més alta<br />hi canta l'esparver,<br />que diu en son llenguatge,<br />sempre de cara al vent;<br />Maleïdes les guerres<br />i aquell qui les va fer!<br /><br />L'enramada<br /><br />Ja m'agafen i me'n lliguen<br />i em porten a la presó.<br />-Senyor batlle, senyor batlle,<br />per què em porta a la presó?<br />-A la presó no t'hi porto<br />ni per lladre ni traïdor,<br />sinó perquè vull que em diguis<br />d'on has tretes tantes flors.<br />-Senyor batlle, les he tretes<br />de les penes del meu cor.<br /><br />Ovidi MontllorM. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-51659865389039575572007-11-25T03:08:00.001-08:002008-01-17T00:03:10.130-08:00lluís llach<iframe allowtransparency="true" background-color="transparent" src="http://www.evoca.com/myrecordings/recBlog.jsp?rid=106400" frameborder="0" width="100" height="100" scrolling="no"> </iframe>M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1661666240979657339.post-7353123196448052292007-11-25T02:28:00.000-08:002007-11-25T02:33:50.496-08:00Les veus del Pamano - Escola de la DonaÉs el tercer curs que a l'Escola de la Dona treballem la novel·la <em>Les veus del Pamano </em>de Jaumé Cabré. L'objectiu d'aquest bloc és que l'alumnat pugui mostrar comentaris i reflexions sobre aquesta novel·la que ha captivat tres generacions d'alumnes.M. Dolors i Oriolhttp://www.blogger.com/profile/01901031143284559495noreply@blogger.com1